Aquest país és preciós! El viatge en autocar des de Mostar a Sarajevo segueix el congost estret del riu Neretva fins que s’eixampla en un llac immens entre Jablanica i Konjic. Les úniques barques que veig són una mena de balses muntades sobre bidons amb un tendal precari que serveix per a passejar turistes locals per un paisatge idíl·lic.
La ciutat de Sarajevo està ubicada en una vall envoltada de turons amb centenars de casetes unifamiliars mirant a la ciutat. Les noves edificacions modernes contrasten amb restes de la guerra per tot arreu. Arribo just a temps per escoltar una xerrada del general Jovan Divjak organitzada per la ONG catalana Trenkalós. Divjak era un general de l’exèrcit iugoslau destinat a Bòsnia. Quan va començar la guerra, es va negar a massacrar a la població civil i va decidir defensar la ciutat. El seu lideratge durant el setge de Sarajevo ha sigut reconegut com a vital per a resistir l’escomesa de les tropes sèrbies. Avui en dia treballa a la seva fundació, Obrazovanje Gradi BiH, que es dedica a ajudar econòmicament a nens talentosos amb pocs recursos o de sectors marginals, a nivell d’estudis amb beques i sobretot a detectar i potenciar el talent emergent dels joves. Divjak és un mite proper, senzill i didàctic. Ha sigut un honor haver-lo conegut.
Ubicar-se a Sarajevo és molt fàcil. El riu Miljacka i l’anomenada Avinguda dels franctiradors travessa la ciutat com si fos la Diagonal de Barcelona. Abans d’arribar al centre ens ensenyen el monument dedicat als 1.100 nens morts durant el setge. És una font circular amb petjades de peus infantils impreses al ciment. Pell de gallina. Entrant a la zona occidental, trobem referències constants a la guerra com per exemple el lloc precís on va caure el primer obús provocant una carnisseria . A terra hi ha una taca vermella simulant l’impacte. Els habitants de la ciutat l’anomenen ‘la rosa de Sarajevo’.
Roger Valsells 