TÍTOL: The hate speech industry and its effects on media ecosystems / media industries in EU countries: the case of Serbia and Bosnia-Herzegovina.
ABSTRACT: News published in the Spanish media about the former Yugoslavia countries tends to have a negative bias. The term balkanization is often used to refer to chaos, fragmentation, and conflict. While it is true that this area of the world has suffered recurrent conflicts, it’s a common practice to publish any event, no matter how irrelevant, in a way that shows that the situation is much worse than the real one.
My Ph.D. thesis will try to demonstrate that the so-called hate speech industry, organized and financed by the government of Serbia, contributes decisively creating this biased image for partisan purposes, not only in the Balkans but also in some EU countries.
The study examines a month-long period, in the first phase, of tabloids coverage of relevant topics related with the Serbian political environment such as president Aleksandar Vučić omnipresence in this kind of media, the never-ending Kosovo negotiations and the equidistant role of Serbia between its historical bonds with Russia and his role as an EU member candidate. In a second phase, I will trace the track of this content through the news agencies until they reach Spanish media. Finally, I will compare the Spanish media coverage of the same issues to prove the link.
At this stage of the project, I spent a month in Novi Sad gathering daily information from three tabloids; Alo!, Kurir and Informer and Danas, as a counterpart, classifying it in different frames such as: click bates, misleading content, absence of the other party, wrong or false context, Vučić in the front cover, or made up information.
I am going to present the first conclusions of my Ph.D. at this early stage and some examples of Serbian news coverage in Spanish media.
KEYWORDS: tabloid newspapers, news agencies, EU impact, Kosovo, Russia, Vučić.
La lenta dissolució de Bòsnia-Herzegovina
L’Avdo Zec és musulmà, té 28 anys i viu a Gornji Vakuf-Uskoplje, una ciutat de 25.000 habitants a dues hores de Mostar, cantó de Bòsnia Central. L’Avdo va perdre el seu pare durant la guerra però lluita per superar els traumes del passat. L’escola de Gornji Vakuf-Uskoplje on va estudiar l’Avdo és una de les 58 escoles de Bòsnia i Hercegovina (BiH) amb el sistema educatiu anomenat Dues escoles sota un mateix sostre. Continuar llegint
La revolución social en el avispero sirio
Aunque no aparezca en las primeras páginas de los periódicos cada día, la guerra en Siria sigue. (…) La situación después de siete años de guerra es que el Ejército regular sirio controla el 60% del territorio, medio millón de sirios han muerto, un tercio de ellos civiles, y siguen activos media docena de actores regionales e internacionales. Continua llegint
50 años de la comunidad china en Catalunya: entre la tradición y la integración
En cinco décadas China ha pasado de ser un gigante dormido a disputar la hegemonía mundial a los Estados Unidos. Los inmigrantes llegados a Catalunya durante este periodo, se integran en nuestra sociedad sin olvidar sus tradiciones. Continuar llegint
Wallrafejar i la síndrome Vinader
La publicació del llibre Cabeza de turco del periodista i escriptor Günter Wallraff l’any 1985 va tenir un gran impacte a la societat Alemanya. No només per haver posat al descobert el racisme dels empresaris, l’església i l’administració del país sinó també pel mètode emprat per aconseguir la informació. L’autor va alterar el seu aspecte físic i va falsejar la seva identitat per adoptar la d’Alí, un treballador turc disposat a acceptar les pitjors feines a fàbriques, constructores i laboratoris alemanys posant en risc la seva salut. Continuar llegint
Els joves nascuts després de la guerra dels anys noranta educats en escoles segregades lluiten per normalitzar un país contaminat pels ressentiments cíclics, la corrupció i les magres perspectives de futur.
El país se ha recuperado después del desastre nuclear de Fukushima del año 2011. Pero Japón todavía aplica la pena de muerte, no tiene política de migración ni ninguna institución nacional de protección de los derechos humanos, es extremadamente machista y vive inmerso en un nacionalismo proteccionista excluyente. Continua leyendo
Estonia: restauración digital de la independencia
El propósito de este artículo es describir el proceso de restauración de la independencia de Estonia de la Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas, convertirse en miembro de pleno derecho de la OTAN y la Unión Europea y consolidar su modelo de administración digital. Continuar llegint
The growing process of financialization since 1970s
The 1970s crisis, known as the ‘oil crisis’, marked one of the toughest challenges that capitalism had to face. The oil issue was only the beginning of a convulsive decade that led to a stagnation of the global economy. Continua llegint
El discurs masclista afecta el 51% de la població mundial
La població mundial era de 7.606.917.154 persones el 8 de març de 2018 segons dades de les Nacions Unides recollides a www.worldometers.info. Les dones representen un 51% dels habitants al planeta terra. Un total de 3.879.527.748 persones pateixen el masclisme a tot el món. Demagògia? Parlem-ne. Continua llegint
Masclisme i postveritat: un binomi sense fi
Un model contracte de l’any 1923, entre el “Consejo de Educación de la Escuela” i una mestra, ens fa posar els pèls de punta. El judici a la Manada, també. Continua llegint
La realitat: una hipòtesi encara no desmentida
El filòsof i polític Italià Gianni Vattimo va piular, el de 8 de novembre de 2017, una de les seves frases lapidàries: “La realitat és una hipòtesi encara no desmentida.” És una frase excel·lent que ens convida a reflexionar sobre la nostra percepció de la realitat i del pas del temps. Continuar llegint
Qui diu què sobre la postveritat
La diferencia entre el missatge emès per l’emissor i el rebut pel receptor és un problema històric que arriba a extrems mai vistos amb la postveritat. Continuar llegint
El mon canvia i la postveritat avança
La percepció que tenim d’altres països està plena de tòpics, desinformacions i equívocs. Els esforços dels governs per canviar la seva imatge, no sempre tenen èxit. Continuar llegint
Polarització i manca d’objectivitat dels mitjans nacionals
El contrast entre la visió de la premsa internacional i la nacional arrel dels fets de la tardor del 2017 és una radiografia molt precisa del panorama mediàtic nacional. Continuar llegint
La gran majoria de mitjans de comunicació han passat d’estar a l’ull de l’huracà a tractar de navegar com poden per un tsunami que els pot fer miques. Continua llegint
Entrevista a Lídia Heredia: Hem identificat la postveritat
Lídia Heredia i Soler (Badalona, 1971) és llicenciada en Ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat la seva carrera a la ràdio, televisió i premsa escrita. Actualment dirigeix i presenta el programa Els matins de TV3. Cotinua llegint
Les xarxes muten amb els moviments socials
Fenòmens com els mems ens fan gràcia si connecten amb la nostra veritat. A banda de ser un mètode d’entreteniment, són una de les noves vies de comunicació sorgida amb internet i l’explosió de les xarxes socials. Continua llegint
No podem culpar a Internet de tots els mals. La xarxa de xarxes compta amb un recorregut prou important en el món dels mitjans de comunicació. Qui no s’hi hagi adaptat, ha begut oli. Continua llegint
Xarxa, red, net, réseau, netzwerk, rete, siéc, verkko, 網絡, شبكة
L’ús de les xarxes socials no és igual a tot el món. La Xina, Itàlia, el Regne Unit o Rússia han trobat usos ben diferents. Continua llegint
Les comparacions són odioses tot i que observar què fan a altres països amb l’educació o la justícia, és molt sa per agafar perspectiva. Continua llegint
La febre de l’hort. Crònica d’un segrest
“Que Dios no te mande todo el dolor que puedes soportar”. Pot semblar el títol d’un bolero però resumeix molt bé el patiment sofert pel cooperant Albert Vilalta durant els nou mesos de segrest al desert del Sahel. Continuar llegint
Limitar l’ús d’internet és com posar portes al camp
Els intents de limitar l’ús d’Internet a països com la Xina o Iran demostren la dificultat de la tasca. La tecnologia permet als usuaris trobar nous formats de comunicació. Continua llegint
La policia adopta Twitter com a canal de comunicació
El nombre de seguidors del compte de Twitter dels Mossos d’Esquadra va augmentar un 175% els dies després dels atemptats de Barcelona. Continua llegint
Entrevista a Salvador Alsius: “Els vels sempre s’acaben aixecant”
Salvador Alsius (1948) és llicenciat en Ciències Econòmiques i en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Continua llegint
Roger Valsells 