QWERTY.barcelona

Carta d’anims des de Sarajevo Ara, abril del 2020, mentre la pandemia planetaria del coronavirus continua, estic asseguda a Grbavica, Sarajevo, al mateixa lloc que, aleshores,  abril del 1992,  va començar el setge de la ciutat. Sobreviure al setge de quatre anys, fa que els meus amics pensin que sóc veterana i que ara, en el moment de l’atac del coronavirus, tinc la solució per la supervivència. Des del 1992 al 1996 vam inventar solucions per a esquivar perills constants i persistents com els franctiradors i les granades. Tot això sense electricitat, aigua, calefacció, telèfon, correu, menjar, escoles, roba, calçat ni cap mena d’institucions que ens poguessin ajudar. Una vida de ruleta russa permanent amb una probabilitat molt alta de morir assassinats per un franctirador o per l’explosió d’una granada. Els meus amics pensen que tinc un mètode per superar la por que ens pot ajudar ara a sobreviure i que es pot adaptar a les circumstàncies d’aquesta nova normalitat. Continuar llegint