02. Gornji Vakuf-Uskoplje

Aquesta petita ciutat de 25.000 habitants va ser l’escenari de durs combats durant la guerra entre Croats i Bosnians (1992-94). La seva ubicació estratègica, a dues hores i escaig de Mostar, Sarajevo o Split, la va convertir en un punt vital per les forces de protecció de les Nacions Unides, UNPROFOR. La població de Gornji Vakuf-Uskoplje l’any 1993 estava formada per 10.000 Croats i 14.000 Bosnians quan es van produir els primers enfrontaments. No està clar com van començar, uns acusen els altres. Els croats del HVO (Comitè de Defensa Croat) es van posicionar als turons que volten la ciutat des d’on disparaven als Bosnians del ARBiH (Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina). L’any 1993 l’AIRBiH va aconseguir fer fora al HVO.

Amb aquests antecedents, no sabia molt bé què esperar de la meva visita a Gornji Vakuf. 

L’Avdo Zec, el meu amfitrió, té 28 anys, és musulmà i va perdre el pare a la guerra. Es va graduar a la Universitat de Tuzla com a especialista en patologies de la parla i treballa pel seu compte amb nens de la regió. Als estius col·labora amb la ONG nord-americana www.thepeaceidea.org. El seu fundador, Craig Gaither, viatja a Gornji Vakuf cada estiu des de l’any 1996 per treballar la convivència entre nens bosnians i croats durant el mes de juliol.

L’Avdo, en Greg, l’activista croata Jasminka Drino, els voluntaris de l’ONG i, sobretot, la Fàtima (una nena brillant de 16 anys) m’han ajudat a entendre el sistema escolar vigent a 58 escoles a tot el país consistent en separar físicament els alumnes musulmans dels cristians dins de la mateixa escola. La mesura es va prendre després de la guerra per afavorir la tornada de les famílies que havien fugit. Vint-i-cinc anys després s’ha convertit en permanent i en una font de discriminació i de tensió futures. Una frase de la Fàtima, nascuda el 2003, il·lustra molt bé la situació “M’agradaria viure en algun lloc on no hi hagués tanta tensió”.

Gornji Vakuf – Uskoplje és una ciutat petita, agradable, rodejada de muntanyes que s’adapta al recorregut del riu Vrbas amb la banda sonora de les crides a l’oració de les mesquites cinc cops al dia. La gent que he conegut treballa de valent per superar les ferides de la guerra però, malauradament, la classe política no està a l’altura. 

Una dada per acabar il·lustra el greu problema de corrupció del sistema educatiu: La Federació de Bòsnia i Hercegovina inverteix el 4,5% del seu PIB en educació. La gran majoria d’aquests diners es gasten en sous dels mestres, cada any més nombrosos, mentre el nombre de nens va a la baixa.

Leave a Reply

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s