El poder dels faraons

30/12/18 Avui hem visitat la ‘Vall dels Reis’ o ‘La Seu de la Veritat’ segons la denominació clàssica. Es tracta d’un conjunt de 62 tombes dels faraons del Nou Regne (dinasties XVIII, XIX, XX), d’algun príncep i personatge privat a 25 km de Luxor, l’antiga Tebas. El descobriment de la tomba de Tutankamón l’any 1922 per l’insigne arqueòleg anglès Howard Carter (1874-1939) forma part d’aquest complex funerari. No totes les tombes es poden visitar per motius de conservació o perquè s’estan excavant en l’actualitat. N’hem visitat tres.

El Mohammed és el guia que ens acompanya a les visites. És un home culte que va treballar molts anys d’arqueòleg a la zona de Luxor. Avui en dia, per desgràcia seva, ha de fer de guia de turistes estressats que pretenen conèixer una civilització mil·lenària en 6 dies. Egipte és inabarcable i la seva tasca és la d’explicar el màxim en el mínim temps sense cansar. El Mohammed té un guió oficial i costa molt que se n’aparti però avui he aconseguit discutir amb ell sobre el poder dels faraons. Com era possible que un sol home acumulés tant poder? La seva teoria és que els faraons feien servir la religió i la por per a dominar el poble. Eren els líders religiosos, civils i militars. La religió tenia un paper tan important que el govern va evolucionar cap a un sistema teocràtic segons el qual el faraó era considerat un Déu a la terra amb poder absolut. Durant la Dinastia V -entre el 2400 i el 2250 aC-  els faraons van atribuir-se ascendència divina i eren adorats com a fills de Ra, l’únic Déu important venerat de manera constant durant l’antic Egipte. Aquest poder els va permetre dedicar ingents quantitats de recursos materials i humans a construir temples i tombes. Són les nostres esglésies i catedrals l’expressió d’un mateix tipus de poder absolut exercit en nom de la religió?

Tornant al guió oficial, en Mohammed aconsegueix driblar les meves preguntes incòmodes sobre l’atemptat terrorista de l’any 1997 al temple d’Hatshepsut, segona visita del dia. M’ha explicat que els dies següents als atemptats solen ser els més segurs i tranquils. Aquell 18 de novembre va fer de guia d’un grup de turistes i van gaudir de la visita a temple pràcticament sols. Pragmatisme contra l’horror. Segons en Mohammed el terrorisme a Egipte està controlat. El govern ha bloquejat la frontera amb Líbia i han tallat tota font de finançament als grups terroristes més organitzats. L’atemptat del dia 28 de desembre passat va ser obra d’una petita, dispersa i desorganitzada que a ha estat liquidada. Discurs oficial.

S’entén que el Mohammed miri de treure ferro al fenomen amb un turista que fa preguntes impertinents però la nostra sensació és que, com a tot arreu, pot tornar a passar en qualsevol moment. Ni controls policials de fireta, ni arcs de seguretat que no deixen de sonar, ni soldats desmotivats parapetats darrere de planxes de ferro pintades de color beix podrien impedir una massacre.

Les xarxes socials pemeten propagar qualsevol mena d’adoctrinament a la velocitat de la llum a tot el món. Consignes jihadistes, discursos populistes i fake news arriben a les pantalles dels nostres smart phones sense filtre i a tota hora. El Mohammed i jo estem d’acord que els faraons avui en dia ho tindiren molt més difícil.

Leave a Reply

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s