29/12/18 Passem el dia dins una bombolla turística visitant els temples de Karnak i Luxor. Tots els recorreguts els fem en autocar vigilats per policies avorrits i soldats desmotivats. Les notícies que ens arriben via Twitter fan posar els pèls de punta: “Egipto mata a 40 supuestos terroristas tras el atentado contra un autobús de turistas”. No hi ha manera de contrastar la informació amb els egipcis. Sembla que tinguin la consigna de desdramatitzar-ho tot.
El Nil és una presència constant en els nostres recorreguts programats. Sempre m’han agradat les ciutats amb riu. Deu ser que el Besòs i el Llobregat no m’acaben d’impressionar i la dimensió d’aquest riu em té capficat. És l’únic dels grans rius del món que neix al Sud i desemboca al Nord. El Nil divideix Egipte en dues meitats. A l’est, sortida del sol, els faraons construïen els temples i els palaus, a l’oest, posta de sol, hi construïen les tombes. El riu té 6.700 km, travessa onze països i té dos afluents principals: el Nil Blanc que conflueix al Sudan i el Nil Blau que neix a Etiòpia.
La construcció de la presa d’Assuan -en una primera fase amb ajuda dels britànics entre el 1898 i 1907, i en una segona fase del 1952 al 1970 amb l’ajuda de la Unió Soviètica- va permetre produir la meitat de l’energia del país i electrificar zones fins aleshores desconnectades de la xarxa elèctrica. La presa va crear un pantà artificial anomenat Llac Nasser a la zona de la baixa Núbia de 6.000 km2 que va obligar a reubicar a més de 90.000 persones i a traslladar el complex d’Abu Simbel per evitar ser submergits. L’operació de rescat, patrocinada per la Unesco, va excavar i traslladar vint-i-quatre d’aquests monuments a ubicacions més segures.
Però res no és per sempre i Assuan molt aviat serà superada en potència hidroelèctrica per la construcció, Nil amunt, de l’anomenada ‘Presa del Renaixement’ o presa del mil·lenni a 20 km de la frontera amb Sudan. El projecte impulsat pel govern d’Etiòpia i amb un 30% del cost aportat pel govern de la Xina, no fa gens de gràcia al govern Egipci. La supervivència del país depèn de l’aigua. Egipte existeix gràcies al Nil. L’estratègia per a frenar el projecte ha combinat amenaces militars, diplomàtiques i econòmiques però Etiòpia ha pres la decisió ferma de tirar endavant tensant les relacions entre els dos països. Les negociacions, en aquesta fase de l’obra, es centren en un aspecte clau. Quants anys trigarà Etiòpia a omplir el nou pantà artificial? El projecte és fer-ho en quatre anys però Egipte argumenta que suposarà la pràctica dessecació del llac Nasser i demana al seu veí que ho faci en nou anys.
La falta d’entesa entre Etiòpia i Egipte significaria un enfrontament entre el segon i el tercer país més poblats d’Àfrica, amb poblacions estimades de 99,4 i 91,5 milions respectivament.
Més info a l’article de la revista Esglobal: ¿Acabará Egipto importando electricidad de Israel?
- Falsa innocentada 28 de desembe de 2018
- El Nil 29 de desembre de 2018
- El poder dels faraons 30 de desembre de 2018
- Famílies multipolars 31 de desembre de 2018
- Google Egypt 1 de gener de 2019
- Ahmed i Toni 3 de gener de 2019
Roger Valsells 