Famílies multipolars

30/12/18 Hem navegat 98 milles nàutiques entre Luxor fins a Assuan en un vaixell de 40 cabines. La fauna viatgera es compon de famílies multinacionals, multiètniques i multipolars que obeeixen dòcilment les consignes de la tripulació. A les 6.00 del matí esmorzar. A les 6.30 surt l’autocar o la calessa de cavalls o el rickshaw cap al temple, tomba, sarcòfag o mercadillo. A les 9.30 tornada al vaixell hotel i salpem cap al següent destí. Barbacoa a coberta i mini siesta per empalmar amb les visites de la tarda. No es perdin la visita al vaixell amb el capità a les 15h!

Les famílies multipolars són aquelles que pateixen tres o quatre canvis d’estat d’ànim durant el dia. A les 5.30 del matí quan els sona el despertador, maleeixen les restes de la mòmia de Tutankamon i al seu descobridor. Engoleixen l’esmorzar sense gana i enfilen obedients el camí cap a l’autocar. Son, mal de panxa de les cagarrines incipients i desànim. Quan veuen el temple de torn per la finestra de l’autocar remunten i s’activen. Ha valgut la pena llevar-se tan d’hora! Presses per ser els primers a entrar, petit baixon al comprovar que se’ls ha avançat un grup de japonesos matiners i remuntada: “el nostre guia ho explica millor”. Posen els cinc sentits en tractar de processar l’explicació però al segon dia ja confonen temples amb tombes, Déus amb sacerdots i obeliscs amb columnes. Tots fan veure que ho entenen però els adolescents, acostumats a aguantar 6 hores de classe diària, són els que processen millor l’allau de dades. Als adults en canvi els costa aguantar la son i dissimular el mal de panxa. A l’hora de tornar a l’autocar puja l’estat d’ànim fins que al cunyat de torn se li ocorre dir: “Podríem parar aquell mercadillo tan autèntic que he vist a l’anada”. Baixon. Finalment aconsegueixen tornar al creuer i passen la resta del matí abraçats a la tassa del vàter pensant: “Perquè em vaig menjar aquella amanida?”

M’encanta fer veure que no entenc el català i escoltar les converses: “Has vist que el capità no porta la gorra? No crec que ho sigui”, “les begudes es paguen a part, no et passis Jaume”, “si sortim abans de les 6 del matí, no trobarem tanta cua”, “creus que em queda bé aquesta túnica?”, “què et posaràs per cap d’any?”, etc. He presenciat almenys quatre discussions entre pares i adolescents per la Wifi: “Em nego a pagar 20 U$ al dia perquè et puguis entrar a l’Insta. Ja t’anirà bé desconnectar una mica”. Són els mateixos pares que, a la mínima, es connecten d’amagat dels seus fills.

Abans de la crisi del turisme hi havia uns 200 creuers navegant pel Nil transportant ramats de famílies amunt i avall. Avui en dia “només” n’hi ha 80 però cada vegada que arribem a alguna de les escales del trajecte, sembla el peatge de la Roca del Vallès un diumenge de Juliol. Els llestos del Teletac passen fluidament i la resta fa cua. Els creuers Teletac tenen un balcó a cada camarot, personal multilingüe i servicial (treballant-se la propina), bufet lliure infinit i atraquen als millors llocs. Els altres creuers no tenen balcó a cada cabina, el personal i el bufet bruteja i han d’atracar a la tercera o quarta fila obligant als ramats de famílies a travessar creuers teletac per arribar a terra. Això si, tots tenen arcs de seguretat obligatoris que piten cada cop que els travesses com si fossis un pispa del Zara.

Leave a Reply

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s