Dia 2/12 – 22 de juliol de 2018 – Kyoto
Fins ara, la paraula Kyoto, em traslladava mentalment a la tenda d’electrònica de davant de l’Hospital de Sant Pau a Barcelona. Not any more.
Avui hem conegut a la Junko. La Junko ens ha fet de guia aquest matí per Kyoto i Nara. Originaria d’Osaka, va aprendre el castellà a Paraguay! Ha viatjat per tot Sud Amèrica i coneix bé l’ofici de guia. La veritat és que ens ha anat molt bé per a situar-nos. Aprendre com funciona el metro i els trens japonesos hauria estat molt més farragós sense ella. Primer hem visitat el Santuari Shinto (Sintoista) a Kasuga i després el Temple Budista de Todaiji a Nara.
El que m’ha agradat descobrir avui, gràcies a la Junko, és que la religió nacional japonesa, el Shinto, conviu pacíficament amb el Budisme. El 90% dels japoneses les practica de manera conjunta. Encara que el Japó sigui un estat secular sense religió oficial, l’Emperador és el líder religiòs Shinto. Es diu que hi ha més de 8 milions de Déus Shinto, en canvi de Buda només n’hi ha un. El Sintoisme és una religió de culte animista i naturalista que venera els seus avantpassats, el budisme adora el seu creador. Aquest és un país avesat a tot tipus de desastres naturals i els sintoistes creuen que fent ofrenes i donacions als Déus, aquests els ajudaran a minimitzar danys. El budisme és originari de la India i va arribar al Japó fa més de 1.700 anys a través de la Xina i de Corea. El sintoisme no és dogmàtic però ha proporcionat als japonesos un codi de valors pràctic i gens absolutista: res és bo ni dolent del tot. Aquest fet marca el comportament i la manera de pensar dels japonesos. Podem trobar un Torii o arc d’entrada Shinto als temples budistes o temples budistes dins de santuaris Shinto. El sincretisme i la superstició dominant a la vida religiosa, complica molt la vida als visitants occidentals.
La immersió religiosa a 39ªC ens ha deixat baldats i recuperem forces a un sushi bar de Nara abans d’agafar el tren de tornada a Kyoto. Ens hem despedit de la Junko i ja volem sols! El jet lag apreta i ens regalem una dutxa i una becaina d’una horeta.
Després de sopar al marge del riu Kamo, hem entrat a un antro de ludopatía multicolor i sorollós al centre de Kyoto. Màquines escurabutxaques estridents, fotomatons amb opció de personalitzar les imatges fins a extrems Kitsch, taules d’apostes de carreres de cavalls, guitarres, bateries, pianos, timbals, pistes de ball, metralletes, cotxes, bitlles… tot virtual i solitari. Pisos i més pisos dedicats a l’oci més extravagant i barroer que us pugueu imaginar. Potser sí que són capaços de combinar dues religions tan diferents però també és cert que necessiten desfogar-se amb un consumisme desenfrenat.
- Apa titu cap a Japó 21 de juliol de 2018
- Religions 22 de juliol de 2018
- Lost in translation 23 i 24 de juliol de 2018
- Ryokan 25 de juliol de 2018
- Washington – Hiroshima – Auschwitz 26 de juliol de 2018
- Don Quijote 27 de juliol de 2018
- Lo puto tifón 28 de juliol de 2018
- Vanessa paradise 29 de juliol de 2018
- Japó i Holanda, amics per sempre 30 de juliol de 2018
- Kill the Bill Masako 31 de juliol de 2018
- Marunouchi Line 1 d’agost de 2018
Roger Valsells 