New York New York

25/01/2018 Hi ha més vida a una sola illa de Manhattan que a tot el centre de Washington DC.

   La primera impressió al sortir al carrer a Pen Station de Nova York a la 7a Avinguda amb el carrer 33W després de 3h de viatge en tren amb el comodíssim Armtrak des de Washington, és com la d’un nadó el dia del part. Hem estat uns dies a la placenta còmoda i segura de la capital política dels EUA i, de sobte, hem sortit al món real.

   S’hem fa difícil descriure el brogit de Manhattan. He apuntat algunes de les frases  de la marquesina d’un modest teatre de Broadway perquè us feu una idea de lo exagerats i hiperventilats que són quan volen vendre la seva moto: “Hilarious nonstop pandemonium; A riotous explosion of comedy; It cranks the chaos up to 11”.

   El primer que hem fet un després de fer el check-in a l’hotel i badar amb les vistes a Times Square ha sigut complir amb el ritual de pujar al Top of the Rocks del Rockefeller Center. La vista sobre Central Park era meravellosa. Escric “era” perquè han construït tres gratacels immensos entre el mirador i el parc malbaratant la vista. N’he comptat set més en construcció per la zona! La vitalitat d’aquesta ciutat dona vèrtig.

   La seguretat és una prioritat per la ciutat i per tot arreu hi ha vigilants més o menys armats. Un d’ells m’ha explicat que ha sentit per Radio McUto Manhattan que s’ha venut per 90M$ un dels apartaments de l’edifici més alt i més nou i més tot que s’acaba de construir… qui sap. La veritat és que tothom és molt amable i amb ganes de xerrar.

   Badant per la 5a Avinguda hem passat per davant de l’edifici on vivia el President Taronja. S’ha convertit en una atracció turística més. La gent fa cua per fer-se una foto amb els goril·les del “Secret Service”. Hem aprofitat l’avinentesa per a fer un pipí als seus lavabos daurats.

   Abans de a sopar al Inakaya, un japonès meravellós i caríssim del carrer 40, he pogut tafanejar a la llibreria Barnes & Noble de la 5a Avinguda. “Fire and Fury” és el primer llibre que trobes només entrar. Escrit pel periodista Michael Wolf sosté la teoria que Trump realment no volia ser president. En realitat es va presentar per guanyar popularitat i convertir-se en una estrella encara més mediàtica. Segons Wolf, tota la campanya estava pensada per a reaccionar a la derrota amb “Foc i fúria” i fer del victimisme una imatge de marca. Pel que no estaven preparats era per guanyar. Una velleta molt simpàtica que fullejava el mateix llibre m’ha confessat que té un parent que està tant tocat de l’ala com en Trump. Ni ella ni jo l’hem comprat. El que si he comprat ha sigut una edició especial de la revista Time sobre l’any que vaig néixer, 1968, el Time d’aquest mes que parla de la quantitat ingent de dones que volen ser candidates a desbancar al President Taronja, la revista New Yorker que també parla del Orange President i de la seva dèria per insultar a tothom i una biografia del Jann Wenner, fundador de la revista Rolling Stone. La meva dispersió comença a agafar caires preocupants.

Bona nit

PD: No us perdeu la resposta que ha donat el Museu Guggenheim al Trump quan aquest els ha demanat un quadre del Van Gogh per a decorar la Casa Blanca.

Leave a Reply

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s