Menú complert

25/01/2018 El Menú d’avui ha consistit en:

Entrants: Veggi Omelette per esmorzar cuinada i servida per uns Salvadorenys molt simpàtics al costat de l’apartament. Sempre que hem pregunten d’on soc contesto “Barcelona!”. La segona pregunta acostuma a ser “esto es España, no?” Si tinc un dia combatiu els explico una mica el perquè de tot plegat. Si no, canvio de tema. Avui li he dit a la caixera de El Salvador: “Verdad que ustedes se independizaron de España? Pues nosotros también queremos lo mismo”. S’ha quedat entre pensativa i extranyada.

Primer plat: Visita al National Museu of American History. Un altre monstre de la Smithsonian Institute. Ens ha sorprès gratament l’enfoc del museu. D’entrada comencen a parlar del menjar! Innovacions en agricultura, en processar i empaquetar el menjar… Vaig captant que és un Museu d’autobombo. Ho confirmo als següents apartats dedicats al transport marítim tant important els primers anys del país, al ferrocarril, els cotxes, els empresaris i inventors destacats, els diferents orígens dels ciutadans del país, l’explicació del sistema electoral i, no podia faltar, les guerres.… tot plegat amb un desplegament de medis espatarrants.

Segon plat: Hem llogat un parell de bicicletes i donem una volta pel Mall i pels diferents monuments dedicats a Presidents. És una ciutat molt ciclable. Tot i que fa un fred que pela ho hem gaudit molt.

Postres: A la tarda hem conegut a en Xesco Reverter. Corresponsal de TV3 a Washington i ex-alumne de Blanquerna. En Xesco porta 6 mesos a Washington amb la seva família i hi serà, en principi, fins al final del mandat del Trump. Ens ha explicat un parell de trucs divertits de les cròniques que fa des de Washington i hem comentat la jugada de la vida de corresponsal, de la ciutat, dels Estats Units, etc… Sabíeu que el 25% de les feines de la ciutat de Washington tenen relació amb el sector públic?

Berernar: Volíem visitar un barri una mica més “vivible” i hem anat a petar a Adams Morgan. Una mica més de caliu si que té però no hi ha per tirar cohets. Sopem a un restaurant turc molt correcte. Em va agradar més Georgetown. Tornant d’Adams Morgan fem una última passejada per la Llibreria del Congrés al costat del Capitoli per despedir-nos d’aquest tros de ciutat.

After Eight: És una ciutat ben peculiar. El centre és ple d’edificis governamentals amb una arquitectura molt semblant; façana de pedra artificial amb finestres molt estretes look bunker. Edificis espectaculars però, a diferència del downtown de la majoria de ciutats americanes, no hi ha grans gratacels. Sembla ser que no hi pot haver cap edifici més alt que els 555 feets (169 m) de l’obelisc dedicat a George Washington. Li falta molt de caliu. Costa de trobar alguna botiga de queviures com cal o algun carrer comercial. La ciutat respira història per tot arreu i venen ganes d’estar-s’hi tot un mes per acabar d’assimilar-ho.

Demà NYC!

Leave a Reply

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s