Dia 12/12 – 1 d’agost de 2018 – Tokyo
Aquest matí hem matinat per anar al que queda del mercat de Tsukiji. Es tracta del mercat majorista de peix i marisc més gran del món tot i que ha conegut temps millors. Inaugurat el 1935, pel mercat passen cada día 480 tipus de peix diferent i uns 270 tipus de fruites verdures. L’edifici, però, s’ha quedat antiquat. No està adaptat a la normativa de terratrèmols, ni a la d’incendis i els teulats estan construïts amb abestos – Uralita -. El trasllat a la nova ubicació, a només quatre quilòmetres de l’antic, a Toyosu, s’ha vist envoltat de polèmica per les protestes dels comerciants del barri de Ginza i per problemes amb la contaminació del sòl.
El trajecte, segons Google maps, és el següent: Caminar 600m durant 8 minuts fins a la Shinjuku-sanchome Station i agafar la Marunouchi Line – hem comprat un ticket de día sencer per 600 yens -. Després d’un trajecte de set parades, baixar a Ginza Station. Canvi de tren. La Hibiya Line ens porta a Tsukiji. Total 32 minuts. Hem sortit de l’hotel a les 8.35 pensant que la hora punta ja havia passat. Doncs no. Hi ha tanta gent a aquesta ciutat que gairebé sempre és hora punta.
La Marunouchi Line té un total de trenta una parades i travessa Tokyo d’oest a est i altre cop cap a l’oest en forma de “U” gegant. Quan hem pujat a Shinjuku, el vagó anava bastant ple segons el barem barceloní. Mig buit amb baremo de Tokyo. A cada estació s’omplia més i més. Els japonesos són molt peculiars al metro. Bé, són molt peculiars a tot arreu però al metro és especialment sagnant. Ningú parla amb ningú. Ningú mira a ningú. La majoria estan abduïts pel mòbil o dormen. Si tanquem els ulls, podem creure que viatgem sols. Cada cop que el metro entra a una estació, els passatgers que estan més a prop de la porta, surten educadament a l’andana per deixar sortir als que ho necessiten. Acte seguit tornen a entrar ocupant el seu lloc al costat de la porta. El problema ve quan no s’hi cap. Els passatgers que tracten d’entrar a un vagó saturat, fan un gir de 180º i comencen a emputxar d’esquenes. Avui día 1 d’agost de 2018, a les 8:55 a.m., a l’estació de Yotsuna, ha emprat aquest mètode un japonés enorme. Era l’individu més gros que hem vist aquests dies. Al metro de Nova York hauria passat desapercebut però a Tokyo no. Ha anat emputxant a poc a poc però amb fermesa amb la seva esquena de lluitador de sumo però fins que ha aconseguit encabir-s’hi. Ni un sol renec per part de la resta de soferts ocupants del vagó. Hem viatjat quatre parades en aquest estat d’anxovament fins que ens ha tocat baixar.
S’estima que l’àrea metropolitana de Tokyo té una població de 38 milions de persones. Hi ha unes 1.200 estacions de ferrocarrils, trens d’alta velocitat, metro, línies privades i tramvies. La gran majoria d’estacions, amb connexions amb d’altres línies, són centres comercials gegants sota terra. L’estació Tokyo Central, per exemple, té més de quatre quilòmetres de túnels peatonals per enllaçar les diferents línies. L’estació Shinjuku, la nostra, té més de 200 sortides. S’estima que el metro de Tokyo transporta cada día 40 milions de persones.
Durant els últims quatre dies hem format part d’aquesta gentada. Ho trobarem a faltar.
- Apa titu cap a Japó 21 de juliol de 2018
- Religions 22 de juliol de 2018
- Lost in translation 23 i 24 de juliol de 2018
- Ryokan 25 de juliol de 2018
- Washington – Hiroshima – Auschwitz 26 de juliol de 2018
- Don Quijote 27 de juliol de 2018
- Lo puto tifón 28 de juliol de 2018
- Vanessa paradise 29 de juliol de 2018
- Japó i Holanda, amics per sempre 30 de juliol de 2018
- Kill the Bill Masako 31 de juliol de 2018
- Marunouchi Line 1 d’agost de 2018
Roger Valsells 