Dia 11/12 – 31 de juliol de 2018 – Tokyo
Avui hem conegut a la Masako Toyama. La Masako va aprendre a parlar castellà, i una miqueta el català, a Barcelona l’any 1989. El pare de la Masako era periodista esportiu i va ser enviat a la nostra ciutat per a cobrir els tres anys pre olímpics. La Masako s’hi va quedar i va fer bons amics. Aquells amics ens l’han presentat. Avui ens ha convidat a sopar al restaurant Gonpachi Nishiazabu. En aquest restaurant es va rodar la seqüència més sagnant de la pel·lícula Kill Bill II de Quentin Tarantino.
El moment de demanar el menjar a qualsevol restaurant del Japó és complicat. No hi ha gaires cartes escrites en anglès ni personal que el parli. El nostre japonès segueix sent nul. Avui teníem la sort d’anar acompanyats d’una intèrpret excel·lent però he volgut ensenyar a la Masako com funciona l’aplicació ‘Google Translator’. Ha quedat estupefacta. Només cal fer una fotografia del text a traduir. Els resultats són sorprenents.
Google Translator és capaç de reconèixer i traduir els caràcters japonesos i els de més de 100 idiomes gràcies a l’adquisició el 2014 de la start-up Word Lens. La teconología desenvolupada per aquesta empresa està revolucionant el món de la traducció. El cas del japonès és un dels més complicats però si proveu l’aplicació amb dos idiomes de l’alfabet llatí o proveu de traduir qualsevol web, us en fareu creus. Molt aviat serà possible parlar en el nostre idioma per telèfon i que l’interlocutor ens escolti en el seu en temps real.
L’escriptura de l’idioma japonès prové de la Xina. Va ser importada a través de Corea el segle IV. Hi ha tres sistemes d’escriptura clàssics i un de transcripció. Dins el sil·labari Kana trobem el Hiragana, per a paraules d’origen japonès i el Katakana, sil·labari emprat principalment per a paraules d’origen estranger. El Kanji són els caràcters d’origen xinès i el Romaji és la representació del japonès amb l’alfabet llatí. És gairebé tan complicat d’explicar com entendre-ho!
Aquests dies m’he fixat en què la senyalització a la gran majoria d’ascensors, semàfors, portes automàtiques, lavabos, estacions de metro, ferrocarrils, aeroports, etc. estan en japonès, anglès i en sistema Braile per als invidents. Aquest sistema inventat per Louis Braille el 1825, és dels pocs idiomes universals. Qualsevol invident amb coneixements de Braile pot entendre un text escrit en aquest llenguatge. Pels idiomes que no utilitzen l’alfabet llatí, hi ja adaptacions dels símbols a la transcripció al nostre alfabet sense tenir en compte l’ordre alfabètic. Els invidents grecs, hebreus, àrabs, coreans, xinesos o japonesos poden entendre el Braile aprenent petites adaptacions. Esperem que Google en prengui nota aviat.
- Apa titu cap a Japó 21 de juliol de 2018
- Religions 22 de juliol de 2018
- Lost in translation 23 i 24 de juliol de 2018
- Ryokan 25 de juliol de 2018
- Washington – Hiroshima – Auschwitz 26 de juliol de 2018
- Don Quijote 27 de juliol de 2018
- Lo puto tifón 28 de juliol de 2018
- Vanessa paradise 29 de juliol de 2018
- Japó i Holanda, amics per sempre 30 de juliol de 2018
- Kill the Bill Masako 31 de juliol de 2018
- Marunouchi Line 1 d’agost de 2018
Roger Valsells 