Japó i Holanda, amics per sempre

Dia 10/12 – 30 de juliol de 2018 – Tokyo

         Avui ens ha acompanyat el senyor Junichiro Yamada, Jun pels amics. En Jun va néixer l’any 1947 i parla castellà après a Salamanca als anys setanta. El seu tarannà puntual, organitzat i metòdic ha xocat de front amb la nostra improvisació mediterrània. Canvis de pla constants que el senyor Yamada ha entomat amb un somriure encantador.

         Un dels innombrables transbords al metro ens ha portat a la estació Tokyo Central. L’edifici d’obra vista està inspirat en la estació central d’Amsterdam. Aquesta dada que en Jun ha deixat caure com si res, ha estat borinant dins meu com una digestió pesada fins que, al cap de 3 hores i enmig de la explicació magistral a ple sol sobre les diferents dinasties i emperadors del Japó dels últims deu mil anys, no he pogut aguantar més i li he preguntat. “Por qué construyeron una réplica de la estación de Amsterdam en el centro de Tokyo”? En Jun m’ha mirat amb cara de : “Ens estem saltant el planning” però ha tingut la santa paciència d’explicar-m’ho.

         Holanda i Japó han mantingut una relació especial des del segle XVII. Prèviament, el 1543,  havien arribat els primers europeus al país. Eren comerciants portuguesos amb la intenció de fer negoci i portar la fe católica al Japó amb l’ajuda de la Companyia de Jesús. La rebel·lió de Shimabara de 1637 – aixecament armat de camperols japonesos, principalment cristians – va ser sufocada amb l’ajuda dels holandesos protestants. Els portuguesos i els espanyols, com a representants dels països catòlics, van ser expulsats i va començar la relació comercial exclusiva entre Holanda i el Japó. Els tractes es tancaven amb la Vereenigde Oostindische Compagnie o VOCCompanyia Neerlandesa de les Índies Orientals –  a Dejima, l’illa artificial construïda a la bahía de Nagasaki tres anys abans per acomodar als portuguesos. Un país petit, a l’altre punta del món, sense ambicions colonitzadores ni adoctrinants, es va convertir en el soci comercial per excel·lència. Els holandesos eren els únics que tenien dret a fer negocis amb els japonesos encara que no els era permès d’abandonar Dejima per entrar a la resta del país. Tenien prohibit trepitjar la terra sagrada del Japó. Els vaixells trigaven gairebé un any en cubrir la ruta entre els ports holandesos, fent escales a ports de l’Àfrica i la India, i Dejima. Cada vaixell que atracava, era inspeccionat pels funcionaris locals que plegaven les veles fins que tornava a salpar. Quan la VOC va fer fallida el 1795, el govern holandés va asumir el control directe del negoci.

         Es diu, es comenta es rumoreja que la relació especial entre els dos països es manté avui en día i es veu que la familia real holandesa i els emperadors del Japó són íntims. El rey Guillem Alexandre i la seva dona Máxima Zorreguieta, mantenen unes relacions especials d’amistat amb els emperadors Akihito i Michiko i també amb els prínceps Naruhito i Masako.  La princesa Masako va lluir un vestit taronja durant una recepció als seus amics de l’ànima holandesos al Palau Imperial. Detall que Máxima Zorreguieta va saber apreciar. Per tornar-li el gest, va convidar a la seva amiga Masako a Holanda, en viatge privat, per tractar-se de la seva depressió. No sabem si Màxima la va rebre vestida de blanc amb un punt vermell…

Leave a Reply

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s