Dia 8/12 – 28 de juliol de 2018 – Takayama / Tokyo
El primer tram del viatge a Tokyo el fem en autocar. A les 7:50 a.m. puntuals sortim de l’estació de Takayama. El camí és impressionant. Una carretera de muntanya amb corbes vertiginoses ens permet gaudir del paisatge muntanyós. Fins i tot els boscos, els camps conreats i els jardins estan endreçats. L’autocar baixa vorejant un riu muntanyós amb cicatrius de riuades recents. Hem comptat fins a tres preses hidroelèctriques. No tenen problemes d’aigua aquí. A cada parada es va omplint de japonesos menuts que ens ignoren olímpicament. No tot són japonesos. Una família argentina de quatre membres fa el mateix trajecte que nosaltres. La mare, Susana, és tan xerraire i atabaladora com callats i passius són els japonesos. El show que organitza per dir-li al conductor que baixi l’aire condicionat, fa riure fins i tot a la resta de passatge. No entenen res del que diu però el seu to i la seva gesticulació els deixa perplexos. “Mister, que ya tengo la menopausia! Mister! Tengo la menopausia. Hace mucha calor!…” La parella, amb dos fills adolescents, està fent un viatge esgotador de tres setmanes: Buenos Aires – Los Àngeles – Pekin – Tokio – Osaka – Los Angeles – Buenos Aires. En cinc minuts ens fa la radiografía de la Xina; muy sucios, del Japó; muy educados pero raros, de Buenos Aires; no vayan, muy peligroso, d’Espanya: que delgada está Leticia. És divertit trobar gent de tot el món. Ahir vam conèixer a l’Alfred de Barcelona. Un enginyer apassionat de les motos que vol anar al circuit de Suzuka a veure una carrera de superbikes. L’Alfred m’explica que el seu avi alemany va combatre al front rus! Em falten hores per acabar d’interrogar-lo.
Arribem a Tokio al migdia amb el cel ennuvolat però tranquil. La cua per fer el check-in a l’hotel és descomunal. Ens expliquen que hi ha hagut moltes cancel·lacions de vols i estan desbordats. Comença a ploure. Comença a fer molt vent. Els paraigües que ens han deixat a l’hotel queden fets miques al cap de cinc minuts. És divertit fer el primer passeig per aquesta ciutat amb un tifó perseguint-nos! A la gent de Tokyo, però, no els fa tanta gràcia. L’últim mes han tingut les pitjors inundacions en molts anys, la pitjor onada de calor de la història i ara un tifó. Nosaltres, però, estem de vacances i amb l’alleujament d’haver fugit d’un cul de sac. Badem i badem pel barri de Shinjuku fins que ens adonem que practicament no hem menjat res des de l’esmorzar japonés del Ryokan. Avui fem una excepció i triem un restaurant europeu. Espaguetis, calamars arrebossats, mandonguilles, amanida, risotto… Ja en teníem ganes! Demà tornarem a la immersió gastronómica.
- Apa titu cap a Japó 21 de juliol de 2018
- Religions 22 de juliol de 2018
- Lost in translation 23 i 24 de juliol de 2018
- Ryokan 25 de juliol de 2018
- Washington – Hiroshima – Auschwitz 26 de juliol de 2018
- Don Quijote 27 de juliol de 2018
- Lo puto tifón 28 de juliol de 2018
- Vanessa paradise 29 de juliol de 2018
- Japó i Holanda, amics per sempre 30 de juliol de 2018
- Kill the Bill Masako 31 de juliol de 2018
- Marunouchi Line 1 d’agost de 2018
Roger Valsells 