Lo puto tifón

Dia 8/12 – 28 de juliol de 2018 – Takayama / Tokyo

         El primer tram del viatge a Tokyo el fem en autocar. A les 7:50 a.m. puntuals sortim de l’estació de Takayama. El camí és impressionant. Una carretera de muntanya amb corbes vertiginoses ens permet gaudir del paisatge muntanyós. Fins i tot els boscos, els camps conreats i els jardins estan endreçats. L’autocar baixa vorejant un riu muntanyós amb cicatrius de riuades recents. Hem comptat fins a tres preses hidroelèctriques. No tenen problemes d’aigua aquí. A cada parada es va omplint de japonesos menuts que ens ignoren olímpicament. No tot són japonesos. Una família argentina de quatre membres fa el mateix trajecte que nosaltres. La mare, Susana, és tan xerraire i atabaladora com callats i passius són els japonesos. El show que organitza per dir-li al conductor que baixi l’aire condicionat, fa riure fins i tot a la resta de passatge. No entenen res del que diu però el seu to i la seva gesticulació els deixa perplexos. “Mister, que ya tengo la menopausia! Mister! Tengo la menopausia. Hace mucha calor!…” La parella, amb dos fills adolescents, està fent un viatge esgotador de tres setmanes: Buenos Aires – Los Àngeles – Pekin – Tokio – Osaka – Los Angeles – Buenos Aires. En cinc minuts ens fa la radiografía de la Xina; muy sucios, del Japó; muy educados pero raros, de Buenos Aires; no vayan, muy peligroso, d’Espanya: que delgada está Leticia.  És divertit trobar gent de tot el món. Ahir vam conèixer a l’Alfred de Barcelona. Un enginyer apassionat de les motos que vol anar al circuit de Suzuka a veure una carrera de superbikes. L’Alfred m’explica que el seu avi alemany va combatre al front rus! Em falten hores per acabar d’interrogar-lo.

         Arribem a Tokio al migdia amb el cel ennuvolat però tranquil. La cua per fer el check-in a l’hotel és descomunal. Ens expliquen que hi ha hagut moltes cancel·lacions de vols i estan desbordats. Comença a ploure. Comença a fer molt vent. Els paraigües que ens han deixat a l’hotel queden fets miques al cap de cinc minuts. És divertit fer el primer passeig per aquesta ciutat amb un tifó perseguint-nos! A la gent de Tokyo, però, no els fa tanta gràcia. L’últim mes han tingut les pitjors inundacions en molts anys, la pitjor onada de calor de la història i ara un tifó. Nosaltres, però, estem de vacances i amb l’alleujament d’haver fugit d’un cul de sac.  Badem i badem pel barri de Shinjuku fins que ens adonem que practicament no hem menjat res des de l’esmorzar japonés del Ryokan. Avui fem una excepció i triem un restaurant europeu. Espaguetis, calamars arrebossats, mandonguilles, amanida, risotto… Ja en teníem ganes! Demà tornarem a la immersió gastronómica.

Leave a Reply

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s