Limitar l’ús d’internet és com posar portes al camp

Els intents de limitar l’ús d’Internet a països com la Xina o Iran demostren la dificultat de la tasca. La tecnologia permet als usuaris trobar nous formats de comunicació.

Destacar el fet més greu que ha passat al nostre país els últims mesos és complicat. Sentències condemnatòries a cantants, retirada de quadres d’una fira d’art, pràctica sistemàtica de malentesos suggerits o el mal ús d’indicadors semblen part d’una estratègia maquiavèl·lica de construir postveritat.

Els límits actuals a la llibertat d’expressió poden provocar l’autocensura dels creadors de continguts o l’efecte contrari. Les vies d’expressió artística, de sentiments o d’opinió sempre troben camins per fer arribar el missatge. El refranyer popular sempre ens ajuda i, en aquest cas, “posar portes al camp” s’hi escau perfectament. Censurar a un rapper per les seves lletres ofensives o a un pintor per uns quadres pixelats és no entendre com funciona el món.

La societat d’avui en dia necessita continguts que apel·lin a les seves emocions. No demana fets implacables. La realitat és tan complexa i inestable que els individus es refugien a escoltar a aquells que els ofereixen confort i seguretat. Els esforços que es fan per a educar a la societat en el consum dels mitjans de comunicació poden ser estèrils perquè, com afirma Salvador Cardús, l’educació  és menys transformadora del que pensem. Tenen més capacitat transformadora els interessos i les astúcies dels creadors de postveritat. Ens seguiran prenent el pèl amb les Fake News pels segles dels segles.

La educació té menys capacitat transformadora que els interessos dels creadors de postveritat – Salvador Cardús 

Un àmbit on trobem clarament aquesta mena de continguts és a la premsa esportiva. L’esport és emoció, és sentiment i sovint s’aprofiten aquests factors per canalitzar les pulsions violentes de la societat. Hi va haver una època en la història del futbol en què  no era un espectacle de masses sinó un passatemps on els jugadors es divertien i escrivien el seu relat. La premsa esportiva contribueix de manera decisiva a atiar aquest clima de violència soterrada i la gent es deixa seduir per informacions que tenen una altra dimensió, maneres diferents d’aproximar-se a a veritat. Ens ho creiem tot sense cap mena d’evidència científica. L’empobriment del llenguatge provoca una manca de vocabulari per explicar la raó i les experiències.

La filòsofa Marina Garcés ens parla de l’analfabetisme il·lustrat. Es tracta d’una nova forma d’impotència que es mesura en la nostra relació amb els continguts. No sabem què fer d’allò que sabem i no ens hi sabem relacionar. Una de les altres raons per les quals es diu que la raó ha mort és perquè el llenguatge ha patit la mateixa sort. No sabem expressar bé la raó.

Finalment ens volem fixar en la judicialització creixent de la nostra societat. Tothom denuncia a tothom i els jutges han agafat un protagonisme sorprenent. Qualsevol mitjà de comunicació sigui petit, mitjà o gran treballa amb l’espasa de Damocles de la justícia amb uns criteris massa canviants. Els recursos amb què compten els jutges, però, no han augmentat en la mateixa proporció, i la sensació d’impunitat que ens envolta fa que la percepció de justícia del nostre país estigui a nivells de república bananera.

Leave a Reply

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s