El nombre de seguidors del compte de Twitter dels Mossos d’Esquadra va augmentar un 175% els dies després dels atemptats de Barcelona.
El 17 d’agost de 2017 Patrícia Plaja, directora del gabinet de premsa dels mossos, i Marc Homedes, cap de comunicació de la Direcció General de Protecció Civil del Ministerio del Interior, gaudien de les seves vacances, com gran part de la població catalana. Una trucada els va informar d’un atropellament a les Rambles de Barcelona. El protocol de comunicació d’emergències es va activar. La seva tasca coordinada per comunicar de manera senzilla i clara els fets terroristes, ha rebut el reconeixement de la societat.
La cadena d’atemptats iniciada el 2013 a la Marató de Boston, seguits dels d’Europa a Niza, París i Berlín van ser l’origen d’un protocol dissenyat pels Mossos d’Esquadra per gestionar la informació en previsió de fets similars. L’equip de la Patrícia Plaja va analitzar la comunicació de cada un d’aquells atemptats i va detectar encerts i errades. En tots els casos, les xarxes socials havien tingut un paper determinant. A Bèlgica, per exemple, es va demanar que no es difongués per Internet la ubicació dels controls policials per evitar informar als terroristes. L’atac a la marató de Boston es va transmetre en directe per televisió i les xarxes es va omplir de notícies en tan sols uns instants.
Els mesos posteriors a l’atemptat de Barcelona es va constatar que el protocol s’havia revelat insuficient. El Marc i la Patrícia van pactar incrementar els recursos materials, tècnics i humans. Més persones per atendre les trucades dels diferents mitjans de comunicació internacionals, un professional per traduir les piulades en altres idiomes, etc.
Els mesos posteriors a l’atemptat de Barcelona es va constatar que el protocol s’havia revelat insuficient
Un dels aspectes que el protocol de comunicació d’emergències havia previst era desmentir tots els rumors i “bulos” que sorgien a les xarxes. El gabinet de premsa dels mossos es va encarregar de desmentir totes les notícies falses que sorgien a Internet i que transcendien als mitjans de comunicació tradicionals. La policia va rebre l’ajuda d’altres gabinets de premsa i periodistes per desmentir aquests rumors. Tota aquesta feina havia de tenir en compte que els terroristes també podien accedir a la informació oficial.
Els departaments de la Patrícia Plaja i el del Marc Homedes es van coordinar per comunicar els diferents tipus d’informació, tant la policial com la de serveis (talls de gas, llum, aeroports tancats, trens, l’estat dels ferits…) i evitar una altra situació d’alarma.
A causa de la magnitud de l’atemptat i al fet que diverses víctimes fossin d’origen estranger, el compte de Twitter dels mossos i de protecció civil va piular en català, castellà, anglès i francès. El protocol també valorava altres opcions, com per exemple adaptar l’idioma de les piulades a la nacionalitat de les víctimes.
La xarxa predilecta de les institucions policials va ser Twitter per la seva immediatesa, per la concreció dels 140 caràcters i l’ordre cronològic de les piulades. El compte de Twitter també va servir com a punt de trobada de diversos mitjans de comunicació, tant nacionals com internacionals. La xarxa Telegram es va utilitzar per informar dels horaris de les rodes de premsa i de les compareixences.
En aquests cas, la inexistència d’intermediaris entre l’emisor i el receptor, va aconseguir optimitzar el missatge.
Roger Valsells 