Masclisme i postveritat: un binomi sense fi

Un model contracte de l’any 1923, entre el “Consejo de Educación de la Escuela” i una mestra, ens fa posar els pèls de punta. El judici a la Manada, també.

Al contracte s’especifica les condicions que ha de complir la mestra si vol accedir al lloc de treball remunerat amb 75 pessetes mensuals.

• • La mestra acorda no casar-se.

• • No anar amb homes.

• • Estar a casa entre les 8:00h i les 6:00 del matí.

• • No passejar per les gelateries de la ciutat.

• • No abandonar la ciutat de cap manera sense permís del president del Consejo de Delegados.

• • No fumar cigarrets.

• • No beure cervesa, ni vi, ni whisky.

• • No viatjar en cotxe amb cap home excepte el seu germà o el seu pare.

• • No vestir-se amb colors brillants.

• • No tenyir-se el cabell.

• • No fer servir vestits que quedin a més de centímetres per sobre els turmells.
  • Escombrar i fregar el terra de l’aula, netejar la pissarra, encendre l’estufa.

No és ciència-ficció ni producte de la ment recargolada d’un guionista de sèrie de terror. És un contracte d’ús habitual l’any 1923.

El discurs és el següent: només l’home sap el que convé a la dona. La dona s’ha de mostrar submisa i ha d’evitar en tot moment “actituds provocatives”. Postveritat crua i nua.

Molt ha plogut des de l’any 1923 i un contracte com aquest és impensable avui en dia però, malauradament, hi ha casos que ens recorden tics del passat. Ens referim a l’anomenat judici de “La Manada”.

Els fets són sobradament coneguts. Ens interessa aprofundir només en alguns aspectes del judici. Els advocats dels individus acusats de violació en grup a una noia a les festes de San Fermin del 2016, van aportar com a prova al judici el seguiment de la víctima que havia fet un detectiu privat els mesos posteriors als fets. El jutge va acceptar la prova i va sortir a la llum pública. A l’informe es destacava que la víctima havia publicat fotografies rient al seu perfil de Facebook…

Altres aspectes del sumari que transcendir a l’opinió pública com les preguntes de la defensa sobre la vestimenta de la noia i el seu suposat consentiment al sexe grupal.

Un altre cop postveritat masclista enquistada. Les noies “provoquen”. Culpabilització de la víctima i benefici del dubte pels homes.

De veritat estem a 2018?