Ryokan

Dia 5/12 – 25 de juliol de 2018 – Kyoto

    Avui hem marxem de Kyoto cap a Hiroshima amb el Shinkansen o tren bala. Es nota que som uns paserells perquè ens han fet canviar de tren i de vagó un parell de cops. Quan estiguem ensenyats haurem de marxar! És un trajecte d’una hora i quaranta minuts però hem fet una parada a la ciutat de Okayama per gaudir dels seus jardins. És el que té el Japó. De camí entre la ciutat més tradicional, Kyoto, i la ciutat renascuda de l’horror, Hiroshima,  baixem del tren bala per visitar un jardí! Ha valgut molt la pena tot i suportar temperatures de més de 40 graus.

     Arribem a Hiroshima a les 15h i enfilem el tramvia cap el Ferry que enllaça amb la illa de Itsukushima.  Tenim reserva a un Ryokan – allotjament tradicional japonès – molt especial. El trajecte de 90 minuts en tramvia ha sigut una autèntica immersió a la vida quotidiana japonesa. Ens ha fascinat veure grups d’escolars joveníssims desfilant disciplinadament darrera la mestra. Les seves carones són com globus inflats als que algú ha pintat els ullets. Són els més curiosos amb nosaltres però també els més tímids. No hi ha manera de fer-los riure! Sembla que els fem por. Hem volgut ser educats oferint el seient a una senyora gran però no li ha agradat el gest i s’ha quedat dreta amb cara de pomes agres… El conductor del tramvia emet una cantinela en veu nasal indicant, suposem, les parades fins a un total de 46!  A l’hotel ens han dit que podríem haver agafat un tren més ràpid però ja ens ha agradat.

    El primer que hem demanat només arribar al Ryokan Watanabe és el camí més curt a la platja. El propietari, tot amabilitat, ens hi ha acompanyat i hem xalat d’un fantàstic bany de tarda amb el sol decreixent. Ha sigut divertit banyar-se entre famílies locals i encara més sorprenent la temperatura de l’aigua. Calentíssima el primer metre i mig però glaçada a partir dels dos metres. Des de la platja veiem Hisroshima a l’altre costat de la bahía amb un trànsit considerable de vaixells de càrrega. L’aigua no estava molt neta però ens han pogut les ganes! A les 17:30, amb puntualitat japonesa, ens han vingut a buscar i, ara si, donem un cop d’ull al Ryokan.

     Les habitacions consten de dues peces grans separades per portes correderes lleugeres. El tamany de les habitacions es medeix en tatamis. Cada tatami té la mida aprox d’una persona i de día està disposat per seure, a terra, i prendre el te. Al vespre aparten la tauleta i treuen uns futons – matalassos prims-  de l’armari per poder dormir sobre el tatami. El bany, amb banyera de fusta convertible a banc, i el water separat amb tots els botons imaginables per netejar-se els baixos pel davant, pel darrera, amb aigua calenta, aigua freda, per pujar la tapa, per baixar-la, per tenir música que disimuli els sorollets, etc. El sopar és a les 18:30 vestits amb Kimono!

• Apa titu cap a Japó 21 de juliol de 2018
• Religions 22 de juliol de 2018
• Lost in translation 23 i 24 de juliol de 2018
• Ryokan 25 de juliol de 2018
• Washington – Hiroshima – Auschwitz 26 de juliol de 2018
• Don Quijote 27 de juliol de 2018
• Lo puto tifón 28 de juliol de 2018
• Vanessa paradise 29 de juliol de 2018
• Japó i Holanda, amics per sempre 30 de juliol de 2018
• Kill the Bill Masako 31 de juliol de 2018
• Marunouchi Line 1 d’agost de 2018