03/01/19 L’Ahmed es desperta cada dia a les 5 del matí amb el soroll dels camions que arriben als turons de Mokattam al sud d’El Caire, a la Ciutat de la Brossa. L’olor inconfusible de les escombraries l’ha acompanyat cada un dels seus 12 anys de vida. No hi ha temps a perdre. Centenars d’éssers vacilants es precipiten darrere el monstre d’acer que vomita escombraries per ser els primers a triar restes aprofitables de la mega ciutat de 19 milions de persones. Avui no ha tingut sort. Una rata gegant ha sigut més ràpida i li ha pres el que semblava un tros de carn comestible. La cama esquerra no li respon. Fa dos anys que un camió li va xafar mentre remenava una pila de porqueria amb un pal. No és el primer dia que es queda sense menjar, ni el segon. S’allunya a peu coix de l’abocador per trobar-se amb el seu únic amic, el Gamal. El Gamal ha tingut més sort. Avui ha trobat una bossa amb restes de shawarma d’un restaurant i ho comparteix amb l’Ahmed.
El Toni ha baixat a recepció del Sofitel Cairo Nile a les 7.15. Aprofita el retard de la resta del grup per treure diners del caixer. Amb dues mil lliures egípcies (100€) n’hi ha d’haver prou. És l’últim dia del viatge organitzat per Egipte i té ganes de veure, per fi, les piràmides. Ha visitat Luxor, navegat pel Nil fins a Assuan, vol d’anada i tornada a Abu Simbel i fi de viatge a El Caire. L’oferta d’última hora pel passatge individual li ha sortit molt bé de preu. No es pot queixar de res. El viatge ha anat com una seda. Ha conegut una família de catalans encantadors que l’han fet riure molt. L’autocar els porta a les piràmides de Giza a través dels barris més depauperats d’El Cairo però en Toni no se n’adona de res. Està massa ocupat tontejant amb la Carla, una morena espectacular del nou grup d’amics. El pack de la visita a les tres piràmides no inclou entrar a la de Keops. Són 360 lliures (18€) extres. La veritat és que no li fa gens de gràcia però quan veu que la Carla s’hi apunta no ho dubta.
En Gamal i l’Ahmed han sentit a parlar del mercat Khan El-Khalili prop de la Mesquita Al-Hussein. Diuen que hi ha molts turistes i que tots són rics. A Mokattam no n’hi ha de turistes. Hi viuen unes seixanta mil persones dedicades a reciclar escombraries encara que la xifra total d’habitants pot arribar fins a tres-cents mil. Ningú ho sap del cert. La Ciutat de la Brossa és una ciutat amb apartaments, comerços, una escola i un centre de salut amb els seus carrers, estrets, i les seves tendes. La seva peculiaritat és que està plena de brossa. S’acumula als carrers, viatja en camions que arriben de tot El Caire, es distribueix en petites furgonetes o carros tirats per ases, inunda les places, encatifa els trams on juguen els nens, es podreix, s’evapora i forma part de l’aire. Els dos amics aprofiten el caos de la Uptown Cairo Road per colar-se a un camió de la brossa buit que va en direcció a Khan El-Khalili. És la primera vegada que surten de Mokattam i estan molt excitats. Han sentit tota mena d’històries sobre els turistes i baden mentre el conductor trampeja els obstacles fent sonar la potent botzina.
Al principi tot va bé. El Toni s’enfila a quatre grapes darrere la Carla cap a les entranyes de la piràmide de Keops. Les dues baranes i els graons de fusta l’ajuden a avançar tot i la incomoditat de la postura. De sobte s’adona que hi ha un grup de turistes en sentit contrari que pretenen baixar pel mateix camí. El passadís no fa més d’1,5 m d’ample per 1,5 m d’alçada i en Toni es comença a agobiar. Té claustrofòbia. Sempre n’ha tingut. De fet ha accedit a entrar a la piràmide per estar al costat de la Carla. Per un moment pensa en recular però té més turistes a la seva esquena i es fa el valent. Segueix avançant amb el cor a mil. La Carla ha notat que alguna cosa no va bé i li pren el pèl. Quan arriben a la Gran galria, el passadís s’eixampla una mica i es poden posar drets. El Toni es deixa anar. Vull sortir d’aquí, vull sortir! La turistada comença a donar-li consells. Tranquilo, ahora es más ancho. Keep calm and breath normally. Tranquil company que ja ho tens. Werde nicht nervös. El Toni té un atac d’ansietat. La Carla no sap què fer. Vull sortir, no puc respirar! De sobte nota una bufetada a la galta esquerra. Un avi de Cuenca de 85 anys amb boina i bastó li diu. Como no te calmes te suelto otra. Es queda tan perplex que recupera la calma de cop. Sígueme!. Obedient com un xaiet recula pel túnel darrere de l’avi fins a sortir de la piràmide. Aconsegueix somiquejar un ‘muchas gracias’ imperceptible i seu a terra a esperar la Carla. Al cap de 10 minuts la veu sortir del túnel eufòrica. Quina passada! T’ha agradat? On erets? Què t’ha passat a la cara?
L’Ahmed i en Gamal xerren animats prop del seu destí. De sobte, el camió frena massa fort i el seu amic es precipita dins la cuba. L’Ahmed vol ajudar-lo però en Gamal ha quedat inconscient. Salta del camió per avisar al conductor però cau sobre la cama dolenta i no arriba a temps. El camió arrenca amb el seu company dins. La seva primera reacció és tractar de cridar l’atenció d’un policia municipal que fa veure que posa ordre al caos del trànsit, però no li fa cas. Els cotxes fan sonar les botzines furiosament perquè s’aparti i l’Ahmed s’arrossega per no ser atropellat. Es recolza a un fanal i, a en aixecar la vista, s’adona que està al davant de la Mesquita Al-Hussein. Ja havien arribat. No se’n sap avenir. El seu amic, el seu únic amic jeu inconscient dins un camió de la brossa. La cama li fa molt mal. No pot caminar. Tot ha passat tan de pressa que encara li sembla sentir les fantasies d’en Gamal.
La visita a les piràmides acaba amb un passeig en camell. Triguen una mica a aconseguir fer la fotografia de les tres piràmides juntes sense cap autocar de fons i el perfil correcte del camell però l’acaben fent. El Toni regateja furiosament. No et penso pagar 500 lliures (25 €) per una volteta en camell. Te’n pago 200 (10€) i content! El guia en demana 400 i acaben en 300. Content de la seva negociació busca l’aprovació de la Carla amb la mirada però ella està fent-se selfies i pujant-les a l’Insta amb les últimes megas que li queden de la SIM egípcia que van comprar. Només els queda visitar el Museu egipci però estan esgotats. Sis dies llevant-se aviat per veure temples i més temples els ha deixat baldats. Decideixen cancel·lar la visita al museu i anar a veure un mercat autèntic recomanat per una influencer amb un milió i mig de seguidors. L’autobús els deixa a la Plaça Tahrir -la influencer no té ni idea que hi va passar fa només 7 anys- i agafen un taxi cap al mercat autèntic. Khan El-Khalili prop de la la Mesquita Al-Hussein.
Un cotxe frena davant de l’Ahmed. Ha estat a punt d’atropellar-lo però ell ni s’immuta. Sobre la porta del darrere i baixa un home d’allò més estrany. Mai havia vist a ningú tan net. La roba d’aquell home no està esparracada. No fa pudor.
El Toni baixa del taxi i es troba de cara amb un nen tirat a terra. Porta un jersei blau, brut i massa gran. La cara té un to grisós. Es nota que ha estat plorant. Té la cama esquerra en una postura impossible i la dreta doblegada cap al pit.
Creuen les mirades. Per un moment sembla que el món s’aturi. L’Ahmed recorda les històries escoltades a la Ciutat de la Brossa. El Toni no pot deixar de mirar aquell nen tan desvalgut. De sobte li passen les ganes de tontejar amb la Carla i de regatejar preus. Es posa les mans a la butxaca i li dóna a l’Ahmed tot el que li queda, 1.440 lliures (72€). L’Ahmed es queda astorat. Fa un esforç sobrehumà per aixecar-se. Vol agrair-li a aquell home tan net el seu gest. El Toni recula. Torna a entrar al taxi i aquest arrenca tot fent sonar la botzina.
- Falsa innocentada 28 de desembe de 2018
- El Nil 29 de desembre de 2018
- El poder dels faraons 30 de desembre de 2018
- Famílies multipolars 31 de desembre de 2018
- Google Egypt 1 de gener de 2019
- Ahmed i Toni 3 de gener de 2019
Roger Valsells 