Fenòmens com els mems ens fan gràcia si connecten amb la nostra veritat. A banda de ser un mètode d’entreteniment, són una de les noves vies de comunicació sorgida amb internet i l’explosió de les xarxes socials. Propostes trencadores a Twitter com la de Sergi Pinkman o el diari humorístic amb format formal El Mundo Today ens mostren nous models de negoci basats en la immediatesa i capacitat de les xarxes. Continguts molt mesurats per les limitacions d’espai triomfen entre nadius i immigrants digitals.
Però les xarxes són molt més que un nou suport per a la indústria de l’entreteniment. Martí Petit del Consell Audiovisual de Catalunya ens explica que als Estats Units el 25% de la població tenen Facebook com a única font d’informació. Tenint en compte que els continguts d’aquesta xarxa social els decideixen algoritmes en funció dels gustos de l’usuari, està clar que la dieta mediàtica d’una quarta part dels nord-americans és tant pobre com la seva dieta alimentària.
El sociòleg Manuel Castells, referent mundial en l’anàlisi del poder de les xarxes, escriu sobre el poder de les xarxes al dossier de La Vanguardia del març del 2014. Castells fa un diagnòstic precís de l’ús de les xarxes als moviments socials de tot el món:
En primer lloc els intents de controlar Internet a la Xina o a l’Iran mostren la dificultat de la tasca. Els usuaris sempre troben plataformes alternatives per a seguir actius. Els nadius digitals han construït el seu propi sistema d’auto comunicació on viuen, treballen, somien, s’enamoren, s’enfaden i, quan cal, es mobilitzen.
En segon lloc ha coincidit en el temps la revolució tecnològica amb la crisi de legitimitat de molts governs democràtics a tot el món. Els moviments socials acostumen a començar amb una guspira de crispació inicial, evolucionen sense un líder clar i continuen expressant-se al carrer. En el cas de les revolucions d’Egipte el moviment va anar mutant sense que la xarxa deixés de ser un actor central.
I per últim el poder dels moviments originats a les xarxes es mesura per la magnitud dels seus efectes i no per la bondat d’aquests. Aquests efectes són el canvi de mentalitat, la comunicació de nous valors i el sorgiment de nous acords i desacords en un procés deliberatiu.
L’autèntic poder de les xarxes és que permet saber qui som i fer-nos saber que podem canviar el món.
Roger Valsells 