L’ús de les xarxes socials no és igual a tot el món. La Xina, Itàlia, el Regne Unit o Rússia han trobat usos ben diferents.
L’anàlisi de l’activitat a les xarxes és una ciència relativament jove. El mercat laboral s’hi ha hagut d’adaptar a marxes forçades. La terminologia anglesa és majoritària en el sector i les ofertes de treball habituals són de customer analytics, data science o de predictive analytics. Universitats de tot el món s’hi estan adaptant creant noves propostes com el Big Data Management, technologies and analytics Master de la UPC d Barcelona.
Però si posem la lupa a l’ús que se’n fa de les xarxes veurem diferències notables. Comencem per la Xina: la combinació de dictadura comunista i capitalisme ferotge sumat a una població de més de 1.000 milions d’habitants, fan de la Xina un actor cada vegada més important al món. Per una banda el govern xinès tracta de limitar l’accés a Internet – no oblidem que un monstre omnipresent com Google va haver de marxar del país – però per altra banda encoratja a emprenedors com Jack Ma, creador del portal alibabba.com a dominar el mercat del comerç online. El país presidit per Xi-Jinping ha iniciat una campanya de relacions públiques en l’àmbit global amb el propòsit de desmuntar, un a un, els tòpics que circulen sobre el país i estan utilitzant les xarxes amb una potència digna de la dimensió del país.
Més a prop de casa nostra, és curiós el que ha passat a Itàlia. Les eleccions del diumenge 4 de març han donat com a resultat un panorama encara més fragmentat. Per una banda la Lliga Nord ha fet el salt a la resta del país, i per una altra el moviment populista Cinc Estrelles. El que ens crida l’atenció del cas italià és que, tenint en compte la preocupació existent al páis per l’arribada massive d’immigrants, no va sorgir cap notícia falsa com “… immigrant il·legal viola una nena de 15 anys” en plena campanya electoral. Sembla que a Itàlia encara no ha arribat la utilització partidista i fraudulenta de les xarxes que es fa a Espanya.
El cas del Regne Unit s’ha d’analitzar tenint en compte la tradicional incidència de la premsa sensacionalista a l’illa. Capçaleres com el desaparegut News of the World o The Sun elaboren continguts acostant-se perillosament la falsedat i el sensacionalisme. Aquest tipus de premsa conviu amb els tradicionals The Times o The Guardian. Aquesta dualitat informativa es trasllada a les xarxes i no és d’estranyar que el missatge antieuropeu tingués tant predicament entre les classes populars amb el resultat de la victòria del Brexit.
A Rússia se l’ha acusat d’influenciar en les eleccions americanes, al procés català i en tot tipus moviments socials arreu del món. Ningú ho ha pogut demostrar però està clar que a Putin i companyia els interessa desestabilitzar Occident en els inicis d’una segona Guerra Freda. El cas dels dos adolescents de Bòsnia que es van fer rics filtrant noticies falses com el suposat recolzament del Papa Francesc a Donald Trump, demostra la dificultat de saber si realment Rússia està al darrere de les suposades ingerències als assumptes d’altres països.
La majoria de països en vies de desenvolupament d’Àfrica estan immersos en una revolució tecnològica espectacular. Han passat de no tenir pràcticament cap mitjà de comunicació massiu a l’adopció entusiasta de les noves eines de comunicació. La primera operadora del continent va començar a operar a Kenya l’any 1994. Des d’aleshores milions de persones estan sortint de la pobresa gràcies a les aplicacions de la telefonia mòbil.
Les diferents aplicacions de les tecnologies a tot el món demostren la ductilitat i potència d’aquestes. En un món tan interconnectat, la transferència d’innovacions a escala global és immediata.
Roger Valsells 